Un peix petit i gustós típic de sa nostra costa i del que te n’expliquem algunes curiositats. 

Característiques 

Es sonso, també conegut com barrinaire, trencavits, enfú, espetolí, sageta o moix (ses quatre darreres són variants de ses illes) és una espècie predominant a l’Atlàntic oriental i al Mediterrani, especialment als fons de sorres gruixudes com les de la Costa Brava i El Maresme.

Té un cos allargat i molt prim, cilíndric i de mida curta (tot i que ses mascles poden arribar a fer disset centímetres de longitud). De colors blaus i verds, té unes bandes argentades molt característiques. No té dents.

Durant s’hivern i sa primavera s’atansen a sa costa per fresar, deixant ses ous adherits a sa sorra o a ses valves buides d’alguns mol·luscs. No viu gaire temps i ho fa enterrat a sa sorra. 

 

Pesca

Habitualment es pesca des del març fins al desembre, en funció de ses restriccions imposades en cada moment per ses autoritats (entre es desembre i es març se’n declara sa veda). 

De fet, existeix un Pla de Gestió del Sonso elaborat per la Unió Europea en col·laboració amb ses confraries de pescadors, ses administracions, ses científics i entitats conservacionistes (com la WWF) per tal de garantir es futur de s’espècie i, de retruc, el de sa seixantena de famílies que viuen de sa seva pesca a es conjunt des litoral català.

S’any 2013 es va atorgar al Comitè de Cogestió del Sonso un guardó a es mèrit de sa conservació. 

I és que ses beneficis d’aquesta gestió s’han fet palès no només a nivell mediambiental, sinó també socioeconòmic, blindant s’ocupació des pescadors que s’hi dediquen i també millorant ses ingressos, com a conseqüència de s’alça en ses preus a ses llotges. Per efecte de ses restriccions en ses captures, s’ha arribat a triplicar es preu, respecte els d’abans de sa pesca controlada.

La Comissió Permanent creada per a aquesta finalitat es reuneix mensualment per avaluar sa situació i adaptar-la en temps real a ses variacions des paràmetres científics i socioeconòmics, amb s’objectiu de mantenir s’activitat dins ses límits del Rendiment Màxim Sostenible.

Gestionar ses captures en funció de sa demanda ha fet, en definitiva, més rendible s’activitat i n’ha garantit sa seva perdurabilitat.

 

Història

Sa pesca del sonso fa servir un mètode artesanal al qual sa xarxa (sonsera o sonsotera) n’és s’element distintiu indispensable. Té forma d’arc i es llança des de ses barques per recollir ses moles que habiten es fons poc profunds i que poden contenir entre 50 i 500 kgs de peix. Aquestes moles es localitzen mitjançant sondes.

Aquesta modalitat de pesca es troba a mig camí entre sa d’encerclament i sa d’arrossegament.

D’una banda, s’encerclen ses moles amb ses sonseres; i de s’altra, s’arrossega fins a es cop, una mena de bossa cega on hi queda atrapat es peix.

Però s’origen de tot plegat es remunta a es vells arts de platja, emprats des de temps immemorials, a totes ses nostres costes. Per “arts de platja” s’entenien tots ses sistemes de pesca tradicionals on es llançaven ses xarxes (es calaven) des d’una barca (antigament des d’un llagut o un bot de rems) i després es llevaven des de sa platja, a força de braços o bé amb tracció animal. D’aquesta operació se’n deia “tirar s’art”. Ses colles s’agafaven a ses cames de s’art i l’estiraven. A es seu camí, sa xarxa anava agafant tot es peix que es trobava mentre avançava cap a sa platja. Aquesta feina de tirar s’art la feia sa gent més humil, fet pel qual s’associa amb sa misèria. Es peix capturat es repartia entre els que tiraven s’art, reservant-ne, això sí, sa part més gran per a s’amo de s’art i ses mariners de ses barques de calar.

 

Gastronomia

El sonso és el protagonista de ses receptes de peix fregit a sa gastronomia de l’Empordà.

A s’estiu és un plat molt demandat, acompanyat de pa amb tomata i una copa de vi blanc o cava fred.

Sa preparació no és complicada ja que, gràcies a sa seva anatomia i dimensions, no cal esbudellar-lo ni escatar-lo. Ben esbandit sota s’aixeta, podem passar a preparar-los lleugerament enfarinats i fregits.

Un truc per tenir èxit amb aquesta recepta de peix fregit cruixent és assegurar-se que es peixets no es toquen entre ells quan es dipositen sobre paper absorbent, per eliminar s’excés d’oli.

Si no saps on menjar a Begur o a on demanar peix fregit per emportar, al Restaurant  Costa Brava de Sa Riera t’esperem amb es sonso més fresc i saborós de l’Empordà.