Al Nord-Est de sa vila, dins encara des casc urbà –però ja a tocar des bosc– allà on arrenca es camí d’Aiguafreda es troba una de ses construccions més emblemàtiques de Begur.

Mas d’en Pinc destaca dins es paisatge urbà per sa torre, construïda al segle XVII per a vigilar ses incursions des pirates i que encara llueix perfectament conservada. És una masia tradicional, voltada d’un jardí botànic i que, sobretot, simbolitza una història d’amor entre Begur i una de ses artistes flamenques més carismàtiques des Segle XIX.

De ses barraques a Mas D’EN Pinc, després de voltar es món

Carmen nasqué cap al 1918 al Somorrostro, barri de barraques situat on ara es troben ses platges del Bogatell i la Nova Icària. El seu pare, tocaor de guitarra conegut com El Chino, es guanyava la vida tocant a ses tavernes de Barcelona.

Ben aviat na Carmen ajudava el seu pare ballant al compàs de la guitarra. Així començava una carrera meteòrica. Primer, als petits teatres de Paral·lel, on fou descoberta per un avispat empresari, Josep Santpere, pare de sa llegendària Mary Santpere.

Poc després ja trobem a la nostra bailaora als escenaris de París, Buenos Aires, Mèxic… i finalment, omplint teatres a Nova York, Los Ángeles, Washington i Sud-Africa.

Una bailaora a Begur

El 1961 Carmen Amaya ja era un mite del flamenc quan es seu representant va mostrar-li una fotografia del mas, que va enamorar-la. Immediatament, Carmen va comprar i condicionar Mas Pinc, que es va convertir en el seu refugi.

Però la seva relació amb la nostra vila no es limita al mas. De bon principi, Carmen es va integrar a la vida quotidiana de Begur, posant-se al servei de qualsevol iniciativa que pogués beneficiar els veïns.

Malauradament, la Carmen tenia una malaltia crònica als ronyons. Diuen que es seu ball, apassionat i visceral la feia eliminar toxines i mantenir s’afecció sota control. Tot i així, sa Carmen, ja veïna nostra, es sentia cada cop més malalta i l’any 1963 va interrompre una de ses gires per tornar a Begur, es seu paradís.

S’última actuació va tenir lloc aquí, a es vell pati de sa fàbrica Forgas, en un acte per recaptar diners per sa il·luminació des Castell de Begur. Només va ballar uns minuts. Poc després mor a Mas Pinc, voltada de familiars i amics.

Es dia anterior, Begur la va declarar filla adoptiva de sa vila i va batejar com a Passeig de Carmen Amaya es carrer que pujava al mas.

Mas d’en Pinc, avui

Mas d’en Pinc és un des racons amb més encant de Begur. Propietat de l’Ajuntament des del 1965, actualment Mas d’en Pinc és un espai obert al públic amb una petita exposició-homenatge a sa bailaora i d’altres dependències municipal. Es jardí que l’envolta és sovint escenari d’activitats culturals i, sobretot, un indret privilegiat entre tots els atractius d’aquesta vila.

Ara que ja arriba el bon temps et convidem a visitar-nos. Begur té molts encants que descobrir. I al Restaurant Costa Brava us esperem, com sempre, perquè gaudiu un àpat empordanenc amb els nostres arrossos i plats mariners.